dijous, 18 de setembre del 2008

Per fi en 4t!

Ja tenia ganes de deixar-me caure per ací i quedar-me una temporada. M'ha fet il·lusió reveure de nou la majoria d'alumnes que tenia el curs passat a 3r. No sé si és un privilegi poder seguir amb ells un any més o "la confiança mata". Esperem que tot siga avantatges.

En la primera sessió, a més de parlar una mica de lectures i pel·lis, i omplir una fitxeta de dades que preguntaven els coneixements o la familiaritat amb l'ordinador i l'Internet -per a què deu ser?- ens ha tocat escriure la moralitat o missatge d'un conte i el resum i comentari de la pel·li més xula que hem vist aquest estiu -seguint un model proposat. Quan he preguntat per a què servia l'exercici i com pensàveu que l'anava a corregir, la resposta unànim fou: "Per veure les faltes que fem". I si només fóra "per veure les faltes que ja no feu", o bé "per conéixer de vosaltres les pel·lis que no he pogut veure a l'estiu"? M'agrada, també, conéixer les vostres opinions.


I sobre les opinions, el text argumentatiu, girarà la primera unitat del llibre que encetem dilluns vinent. Demà, en la segona sessió, us passaré un article per a buidar-lo des de diversos angles. El publicarem en la pròxima entrada del bloc. Ara us deixe amb el conte "filosòfic" de nou. Seríeu capaços d'explicar al bloc -en l'apartat de comentari- quina ensenyança podeu extraure d'ell?

Les tres reixes
El jove deixeble d’un filòsof arriba a casa d’aquest i li diu:
–Escolta, mestre, un amic teu ha estat malparlant de tu amb malvolença...
–Espera! –l’interromp el filòsof–, ja has fet passar per les tres reixes allò que vols contar-me?
–Les tres reixes?
–Sí. La primera és la veritat. Estàs segur que allò que vols dir-me és absolutament cert?
–No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
–Almenys ho deus haver fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
–No, en realitat no ho és. Al contrari.
–Ah, vaja! L’última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
–Si et dic la veritat, no.
–Aleshores...

dijous, 8 de maig del 2008

Viatge a Madrid de 4t

Organitzat per la professora Sara Puebla del Departament de Música, hem anat a Madrid a fer una intensíssima volta de dos dies. Ens hem allotjat en uns bungalows molt "aseats" de l'Escorial per anar a veure el Reina Sofia. Llàstima que acabaven de llevar l'exposició temporal de Picasso: ni tan sols hem pogut veure el Guernica. Però la breu visita ens ha permés contemplar quadres de Miró, Dalí, Juan Gris i el mateix Picasso entre d'altres. Després hem realitzat una visita en bus per la capi i a peu pel Palau i el Teatre Reial. A la nit hem anat al musical Hoy no me puedo levantar. A l'alumnat els ha encantat i alguns han amollat una llagrimeta al final a causa del personatge de Colate. El lendemà, o siga, avui, després d'un tranquil desdijuni, hem corregut sota la pluja al Monestir-Palau de l'Escorial. Després de dinar, hem visitat el Museu del Prado, mentre alguns anaven al Botànic o de compres, i finalment hem entrat en el museu de cera.

La veritat és que ho hem passat la mar de bé. Moltes visites s'han quedat curtes -quasi sempre anàvem "a ungla de cavall"- i ens han deixat ganes de tornar més a poc a poc a esta ciutat impressionant. Hi ha moltes anècdotes i sensacions boniques que ens agradarà contar-vos des de demà. Esperem rebre col·laboracions al bloc on relateu la vostra experiència. De moment, deixem ací unes imatges de record, però vosaltres heu fet moltes més fotos que molaria compartir. Ara toca continuar amb el curs, que ja queda poquet per acabar-lo. Animeu-vos, doncs, a contar coses ací o en la revista de l'insti. Fins al pròxim viatge, que ja sembla que comença a apuntar.