L'última activitat del llibre de lectura és fer-ne una ressenya. Per facilitar-vos la tasca us en mostre unes quantes que durant el curs passat van fer els alumnes. També trobareu una ressenya que es va publicar al diari Levante sobre el llibre
Sociolingüística per a joves del segle XXI
de Jordi Solé i Camardons.
Ressenyes d’alumnes
D’un espectacle teatral
CRÒNIQUES
DE LA VERITAT
Dimarts, 13 de desembre, primer i segon de batxillerat visitàrem el
teatre Flumen per presenciar l’obra teatral Cròniques
de la veritat oculta, adaptada pel grup de teatre de Lleida ‘Fem
Salat’. Quan comença l’obra allò que més ens pot cridar l’atenció és la
gran ràdio que apareix damunt l’escenari. Aquesta ha sigut una forma
senzilla i original de fer un recull més ampli dels nombrosos contes del
llibre. Tot i així molts contes han quedat sense ser representats, i és que els
actors han escollit aquells que els han semblats divertits, fàcils d’entendre,
i que estan dins de les possibilitats de la representació.
En primer lloc, l’obra comença amb el conte El
príncep de la saviesa on un milionari troba a la seua mansió una mà humana
i, en lloc d’alterar-se, decideix posar un anunci on pregava a qui haguera
perdut una cosa important a casa seua, que anara immediatament a recuperar-la.
Aquest anunci es repetix durant tota la funció amb una veu en off, veu que
també narra altres contes de manera breu. També s’han representat alguns com La conciència, visitadora social on un
assassí és visitat per un àngel que tracta d’impedir el seu crim sense èxit, L'Hedera Helix on un xiquet manat per sa
mare compra una planta que no para de créixer (encara que al llibre és un home
que vol fer un regal a la seua amiga) aquest conte fou un dels més divertits. I
altres com L’arbre domèstic mencionat dins d’un altre. Finalment
l’obra acaba amb el conte El desert on
a un home se li escapa la vida que tenia guardada a la seua mà.
Cròniques
de la veritat oculta és un recull de contes de Pere Calders i tal volta
una de les seues obres més conegudes. És un llibre ple d’elements humorístics
encara que a vegades difícils d’entendre. Tanmateix ‘Fem Salat’, amb tan sols
quatre actors (tres xics i una xica), ha fet un treball excel·lent a l’hora de
reproduir aquests contes d’una forma divertida i entretinguda per als
espectadors. Per això crec que fou una bona obra, distinta i que ens ha agradat
a tots.
D’una conferència
La controvertida autoria del Tirant lo Blanc
Esta conferència va estar a càrrec del doctor
en matemàtiques i filologia Josep Guia, es va celebrar al centre cultural
Octubre i en ella el doctor exposà
la dificultat, els problemes i els diferents punts de vista que hi ha
sobre l’autoria del Tirant lo Blanc, defenent després la seua teoria.
Començà amb una
excessiva introducció en què el context històric ocupà una gran part
innecessària, després d’aquest extens context el doctor exposà els tres punts
de vista sobre l’autoria del Tirant. Començà amb els dos punts de vista que no
compartia, que són l’autoria única de Joanot Martorell i l’autoria doble de
Joanot Martorell i Galba recolzant-se en el llibre de Tirant lo Blanc. Després
de mostrar aquestes dues hipòtesis el doctor exposà la seua que era l’autoria
única de Joan Roís de Corella. Per a defensar la seua hipòtesi es va recolzar
en unes diapositives en què es
comparaven amb molta claredat aspectes molt pareguts que apareixien en el
Tirant i en obres de Corella, a més mostra alguns escrits que ell assegurava
que estaven malament datats i que no es corregien perquè no quedara en
evidència l’autoria única del
Tirant lo Blanc. Després de la seua exposició començà el col·loqui que fou molt
interessant i on es varen aclarir alguns dels dubtes que varen sortir; per a mi
els més interessants varen ser l’opció que Cervantes va llegir el Tirant lo
Blanc al català i l’aclariment de perquè, en el cas que Corella fóra l'autor
únic, no haguera signat amb el seu nom el Tirant, el doctor digué que fou per
por a la inquisició.
En general la
conferència estigué molt bé i fou molt interessant, però hi hagué moments
en què el vocabulari tenia
elements específics que feia un poc complicada la comprensió per a les persones
de la nostra edat, però es l’únic punt negatiu que hi hagué.
De la presentacio d’un llibre
ARA ESTELLÉS
12 poemes, 12 cançons
a Benicarló.
Divendres
8 al centre cultural Octubre es féu la presentació del llibre en qüestió,
aquesta presentació fou donada per tres dels escriptors de l'obra, i després
tingué lloc en la mateixa sala un xicotet concert dels col·laboradors del disc
de l'obra , Ximo Caffarena i Quim Sanç.
En
quant a la presentació del llibre fou perfecta, els escriptors que la dugueren
a terme foren precisos, no es varen entretenir en res, i transmeteren a tota la
sala la passió per Estellés, la necessitat de crear aquesta obra, i el gran
valor i esforç que comporta el llibre que es presentava.
Pel
que respecta al llibre, i basant-me en l’exposició dels autors i lo en el que
va llegir un d’ells, el crec indispensable per a tot aquell amant de la poesia
d’Estellés i en general la catalana, i també per als que es vulguen introduir en aquest món. El llibre és
molt complet, en ell es troben 12 poemes d’Estellés i la seua versió en música
valenciana tradicional, amb la col·laboració de molts artistes, en un disc
incorporat i una xicoteta biografia d’Estellés on es mostren les seues característiques
més singulars i normals.
Deprés
de la xicoteta, però completa, presentació tingué lloc el concert de Ximo
Caffarena i Quim Sanç que delitaren a tota la sala amb algunes de les cançons
del disc, les quals foren tan divertides com emocionants.
En general, la
presentació fou esplèndida i divertida, fet que, a més, t’incita a comprar el
llibre i a viure més experiències com aquesta.
Ressenya publicada
en el diari Levante-EMV dissabte 3
de novembre del 2012
Sociolingüística per a joves del segle XXI
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions
Francesc Mompó
Ens arriba a les mans un
llibre d’èxit de vendes pels anys 80 i 90 amb més de 50.000 exemplars i que
s’ha adaptat a les circumstàncies actuals amb les modificacions necessàries. En
una societat en què “conviuen” dues llengües en un mateix territori,
necessàriament s’hi crea un conflicte. Com molt bé diu l’autor, Jordi Solé
Camardons (catedràtic d’institut i assessor durant de LIC –llengua,
interculturalitat i cohesió social) el bilingüisme angelical en què dues
llengües puguin conviure en cooficialitat repartint-se totes les funcions
socials –les més prestigioses i les d’anar per casa- és un parany de la llengua
dominant que vol fagocitar l’altra i viure en tots els àmbits sense
interferències.
És un llibre que tot i
portar en el títol “per a joves”, ens serveix perfectament a tots els adults
que estem preocupats per la salut de la llengua al País Valencià, on la vegem
retrocedir exponencialment del carrer i de casa (nou valencianoparlants i un
castellanoparlant és igual a deu castellanoparlants), on tots sabem que amb
certs funcionaris de l’ordre públic planteja greus problemes, i on vegem també
com les nostres autoritats autòctones deserten d’ella com de la pesta (excepte
en època d’eleccions). És un llibre d’un enfocament didàctic valuosíssim que
els valencians havíem de llegir si ens interessa la nostra llengua.
