Ja tenia ganes de deixar-me caure per ací i quedar-me una temporada. M'ha fet il·lusió reveure de nou la majoria d'alumnes que tenia el curs passat a 3r. No sé si és un privilegi poder seguir amb ells un any més o "la confiança mata". Esperem que tot siga avantatges.En la primera sessió, a més de parlar una mica de lectures i pel·lis, i omplir una fitxeta de dades que preguntaven els coneixements o la familiaritat amb l'ordinador i l'Internet -per a què deu ser?- ens ha tocat escriure la moralitat o missatge d'un conte i el resum i comentari de la pel·li més xula que hem vist aquest estiu -seguint un model proposat. Quan he preguntat per a què servia l'exercici i com pensàveu que l'anava a corregir, la resposta unànim fou: "Per veure les faltes que fem". I si només fóra "per veure les faltes que ja no feu", o bé "per conéixer de vosaltres les pel·lis que no he pogut veure a l'estiu"? M'agrada, també, conéixer les vostres opinions.
I sobre les opinions, el text argumentatiu, girarà la primera unitat del llibre que encetem dilluns vinent. Demà, en la segona sessió, us passaré un article per a buidar-lo des de diversos angles. El publicarem en la pròxima entrada del bloc. Ara us deixe amb el conte "filosòfic" de nou. Seríeu capaços d'explicar al bloc -en l'apartat de comentari- quina ensenyança podeu extraure d'ell?
Les tres reixes
El jove deixeble d’un filòsof arriba a casa d’aquest i li diu:
–Escolta, mestre, un amic teu ha estat malparlant de tu amb malvolença...
–Espera! –l’interromp el filòsof–, ja has fet passar per les tres reixes allò que vols contar-me?
–Les tres reixes?
–Sí. La primera és la veritat. Estàs segur que allò que vols dir-me és absolutament cert?
–No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
–Almenys ho deus haver fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
–No, en realitat no ho és. Al contrari.
–Ah, vaja! L’última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
–Si et dic la veritat, no.
–Aleshores...
