Conferències breus i un relat digital

Passada ja la primera de les festes nadalenques hem rebut un Voki d'Empar, la professora substituta de 4t de Valencià, per tal d'encoratjar-nos a participar en l'audició i la valoració de les conferències que vau enregistrar els darrers dies de classe. A més hi ha una nova proposta que us faig perquè vegeu un relat digital curtet sobre el Nadal (Christmas 2.0) i respongueu algunes preguntes o en doneu la vostra opinió al fòrum de discussió del wiki de classe. L'audició i valoració de les conferències és un treball imprescindible aquests dies. Quant al relat digital en vídeo, és una presentació del recurs que més endavant aplicarem a classe, probablement durant la 3a avaluació. Si us animeu, els vostres comentaris seran molt benvinguts.

"Amb el cor a Pequín"

El primer article de la unitat que abordem es titula "Si no et rendixes, pots", de Rosa Montero. Avui el llegirem. Tracta de la superació de l'ésser humà impedit per alguna disminució física, malgrat alguns entrebancs que troba. Diu Rosa: "...els Pistorius del món, que en són molts, aprenen a valorar el que tenen perquè saben molt bé el que els falta, i així es van construint dia rere dia una existència intensa, fructífera i raonablement feliç."

Hi ha molts casos de superació personal malgrat les dificultats que la vida ens posa per davant -a això els psicòlegs hi diuen "resiliència"-. Entre els valencians se'n donen exemples com la xica que apareix en la foto: una valenciana de Sedaví que es dirigeix cap a Pequín per participar als Jocs Olímpics. La seua germana li ha escrit un emotiu comiat en el seu blog: "Amb el cor a Pequín". Us en recomane la lectura per completar més punts de vista sobre el tema. Finalment, us convide a deixar ací o allí una opinió vostra sobre l'exemple vital que suposen aquests casos i alhora podeu esmentar d'altres situacions que conegueu en el vostre cercle sobre la superació davant alguna adversitat (al voltant de 80 paraules) .

Per fi en 4t!

Ja tenia ganes de deixar-me caure per ací i quedar-me una temporada. M'ha fet il·lusió reveure de nou la majoria d'alumnes que tenia el curs passat a 3r. No sé si és un privilegi poder seguir amb ells un any més o "la confiança mata". Esperem que tot siga avantatges.

En la primera sessió, a més de parlar una mica de lectures i pel·lis, i omplir una fitxeta de dades que preguntaven els coneixements o la familiaritat amb l'ordinador i l'Internet -per a què deu ser?- ens ha tocat escriure la moralitat o missatge d'un conte i el resum i comentari de la pel·li més xula que hem vist aquest estiu -seguint un model proposat. Quan he preguntat per a què servia l'exercici i com pensàveu que l'anava a corregir, la resposta unànim fou: "Per veure les faltes que fem". I si només fóra "per veure les faltes que ja no feu", o bé "per conéixer de vosaltres les pel·lis que no he pogut veure a l'estiu"? M'agrada, també, conéixer les vostres opinions.

I sobre les opinions, el text argumentatiu, girarà la primera unitat del llibre que encetem dilluns vinent. Demà, en la segona sessió, us passaré un article per a buidar-lo des de diversos angles. El publicarem en la pròxima entrada del bloc. Ara us deixe amb el conte "filosòfic" de nou. Seríeu capaços d'explicar al bloc -en l'apartat de comentari- quina ensenyança podeu extraure d'ell?

Les tres reixes
El jove deixeble d’un filòsof arriba a casa d’aquest i li diu:
–Escolta, mestre, un amic teu ha estat malparlant de tu amb malvolença...
–Espera! –l’interromp el filòsof–, ja has fet passar per les tres reixes allò que vols contar-me?
–Les tres reixes?
–Sí. La primera és la veritat. Estàs segur que allò que vols dir-me és absolutament cert?
–No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
–Almenys ho deus haver fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
–No, en realitat no ho és. Al contrari.
–Ah, vaja! L’última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
–Si et dic la veritat, no.
–Aleshores...