divendres, 24 de setembre de 2010

"Amb el cor a Pequín"

El primer article de la unitat que abordem es titula "Si no et rendixes, pots", de Rosa Montero. Avui el llegirem. Tracta de la superació de l'ésser humà impedit per alguna disminució física, malgrat alguns entrebancs que troba. Diu Rosa: "...els Pistorius del món, que en són molts, aprenen a valorar el que tenen perquè saben molt bé el que els falta, i així es van construint dia rere dia una existència intensa, fructífera i raonablement feliç."

Hi ha molts casos de superació personal malgrat les dificultats que la vida ens posa per davant -a això els psicòlegs hi diuen "resiliència"-. Entre els valencians se'n donen exemples com la xica que apareix en la foto: una valenciana de Sedaví que es dirigeix cap a Pequín per participar als Jocs Olímpics. La seua germana li ha escrit un emotiu comiat en el seu blog: "Amb el cor a Pequín". Us en recomane la lectura per completar més punts de vista sobre el tema. Finalment, us convide a deixar ací o allí una opinió vostra sobre l'exemple vital que suposen aquests casos i alhora podeu esmentar d'altres situacions que conegueu en el vostre cercle sobre la superació davant alguna adversitat (al voltant de 80 paraules) .

32 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest és un clar exemple de superació, que fa més el que vol que el que pot. Aquesta xicha o com el sud-africà Oscar que a falta d'alguna extremitat o paràlisi es van als jocs olímpics de Pequín. Que aquestes persones encara que encara que sapiguen cual es el seu límit que ells ho superen sense problema però amb molt esforç. Són un clar exemple per a persones que estan bé i no compleixen les seues metes per vaguearía.

Marta Molina Correcher 4ºV

Anònim ha dit...

Aquest és un clar exemple de superació diària, de minut a minut, per totes les traves arquitectóniques que hi ha pel món, tant al carrer com a l'interior dels edificis. En definitiva, una persona que mira cap al seu futur, no es rendix i continua cap a davant.

Rocío Tamarit Cuadros 4V

Anònim ha dit...

Amb aquestes entrevistes ens donem compte de que pot més el que vol que el que pot. Les persones com Oscar o la xica del blog tenen dificultats per poder aconseguir els seus somnis però amb esforç podem aconseguir tot el que ens proposem.
Les persones, en general, no es donen compte del que tenen fins que el perden i, aquestes persones que no han tingut l'oportunitat de participar als Jocs Olímpics sense la seua discapacitat, ara tenen l'oportunitat de participar encara que siga amb pròtesi o una cadira de rodes però amb totes les ganes possibles.

Rosana Muñoz Jiménez 4-E

laura ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
laura ha dit...

Jo pense que qualsevol persona que és proposa alguna cosa si de veritat li agrada es capaç d´arribar al fi del món per ella. Les persones discapacitades encara que ho tinguen més difícil tenen més afany de superació que nosaltres i amb dificultats o no, ho aconsegueixen. Aquesta xica es un exemple a seguir igual que el protagonista de si no et rendeixes,pots.
La dona a pesar de ser discapacitada va arribar fins a les paraolimpiades de Pekin, amb el simple fet d´haver-hi arribat,guanyara o no,és aconseguir el teu somni, la teua meta.
Laura Armengot Garcia 4E

Anònim ha dit...

Pense que les persones si verdaderament ens proposem fer alguna cosa en la vida, ho aconseguim. Per aixó, necessitem ser constants i esforçar-nos, cosa que han fet Oscar i la xica del blog. Aquestes persones es van proposar una meta i es van esforçar fins arribar a ella. Crec que és una injustícia el que van fer amb Oscar, ya que sí, duu prótesis, però no és un avantatge, i si ell a tingut el coratge, el valor, l'esforç i la constància per a arribar on està ara, em sembla injust que no li permeten participar. Resumint, si una persona es proposa aconseguir els seus somnis, els aconsegueix i és important marcar-se objectius en la vida per a saber de que és capaç l'ésser humà.

Reyes María Llop Villar 4E

Anònim ha dit...

A mi em pareix molt bé que totes les persones amb alguna discapacitat puguen complir els seus somnis i no els rebutjen per ser diferents. Perque tots podem fer realitat el que volem si ho intentem i fem tot el possible per a arribar a la nostra meta. Aquestes persones tenen molt de merit perque si els falta una cama, un braç o el que siga i volen fer una cosa que eixa discapacitat no els ho impedisca.
Ara la societat es preocupa més per ells que abans i per això tenen més oportunitats de poder fer el mateix que la resta.
Sandra Canós Puente 4E

Anònim ha dit...

Açi, tenim un exemple més de que en la vida no té tens que rendir mai,ja que no per tindre una enfermetat ets menys que ningu,ni tampoc mes que ningu.Tots som de la mateixa espécie i n`hi ha una diferéncia la gent que té el mateix que aquesta xica i mai es rendeix i lluita per poder eixir endavant,i la gent que té el mateix i no fa rés per que la seua autoestima siga major que la depressió. Jo crec que es un exemple a seguir per a tot el món, ja tinguen o no tinguen ningún problema!
D´aci en davant tenim un clar exemple de força de voluntat per a tot el món.
Mario Doria Cañizares 4V

Javi ha dit...

És clar que tenim davant nostre un perfecte exemple de confiança i seguretat pròpia, ja que a banda dels seus impediments, que són ben clars, Oscar confia en ell mateix, i des de ben petit tenia clar el que volia fer de major, ser un atleta d’ elit.
També crec que els dels JJOO deurien reflexionar un poc la seua decisió, ja que tan sols pel seu esperit i esforç té el mateix dret o més que els altres de competir, sense llevar que les xifres demostren que les pròtesis no són ninguna ventaja, com ells asseguren...
Xavi de la Torre Costa 4E

Anònim ha dit...

Asi mateixa estem en un cas que no soles li pasa a una persona si no que li pot pasar a moltes mes. Esta persona fa front a la seua enfermetat i intenta participar en els JJOO. Els caps alts dels JJOO deurien de recapacitar ya que les persones que els falta alguna part del cos tenen el mateix dret que una normal. Encara que estiguen en desventatja poden fer mes que un deportista d'elit.
De: Francesc Ramon 4E

Anònim ha dit...

Asi mateixa estem en un cas que no soles li pasa a una persona si no que li pot pasar a moltes mes. Esta persona fa front a la seua enfermetat i intenta participar en els JJOO. Els caps alts dels JJOO deurien de recapacitar ya que les persones que el falta alguna part del cos tenen el mateix dret que una normal. Encara que estiguen en desventatja poden fer mes que un deportista d'elit.

Anònim ha dit...

Aixó es un cas mes de superació.Valore moltissim la seua força i voluntat.Aixó de que si vols pot, cada día es més veritat ya que estar constantment fent-ho ajuda al final a poder.Amb aquestos textos, ens donem compte de que una persona quan esta bé, no fa les coses per vaguería o simplemente perque es un pesimista, pero que aquestes persones que tenen mes complicacions ho fan, demostren que ningun te limits per a conseguir el que vol, que si vols pots.
De:Marta Vállez 4V

Anònim ha dit...

Jo pense que es molt important complir els teus propòsits, ja sigues discapacitat o no, i vore com aquestes persones que tenen tantes dificultas ho compleixen, em fa pensar que tot el món pot aconseguir el que es propose i que amb perseverança, es possible complir fins eixe desig que creus que mai aconseguiràs. El problema es que hi ha molta gent que no ho veu així, que pensen que el més important es aconseguir el que volen i que faran tot el possible per aconseguir-ho encara que per a això impedeixen als demés complir els seus propis desitjos.
Júlia Alcaide Pozo 4E

Anònim ha dit...

Tothom te dret a seguir i perseguir el seu desig. El fet de voler superarte dia rere dia, fa que gent com aquesta acabe aconseguint els seus propósits en la vida. Seria molt cruel que a una persona no li deixaren aconseguir els seus propòsits en la vida, però mes greu es si la persona es incapacitada.
Jordi Panayiotopoullos Reina 4E

Anònim ha dit...

Es clar que la gent amb dicapacitats físiques té més mèrit a l'hora de fer qualsevol activitat diària i més encara quan es tracta d'un esport paraolímpic. El seu esforç, dia a dia, i la seua força de voluntat és més gran en ells que en qualsevol esportista olímpic, i això tothom hauria de valorar-ho. Aquest exemple demostra que tot el món por aconseguir el que es proposa tinga la dificultat que tinga. El que sembla injust és el cas d'Oscar, que després d'estar lluitant per obtenir el seu somni unes simples normes no li deixen participar en les olimpiades quan com ell mateix diu "tot el món té una discapacitat", visible o invisible.

Anònim ha dit...

Es clar que la gent amb dicapacitats físiques té més mèrit a l'hora de fer qualsevol activitat diària i més encara quan es tracta d'un esport paraolímpic. El seu esforç, dia a dia, i la seua força de voluntat és més gran en ells que en qualsevol esportista olímpic, i això tothom hauria de valorar-ho. Aquest exemple demostra que tot el món por aconseguir el que es proposa tinga la dificultat que tinga. El que sembla injust és el cas d'Oscar, que després d'estar lluitant per obtenir el seu somni unes simples normes no li deixen participar en les olimpiades quan com ell mateix diu "tot el món té una discapacitat", visible o invisible.
Cristina Ferrer Morellà 4ºV

migue ha dit...

Es increíble el afany de superació d'Oscar als seus 20 anys no sols conseguix caminar, ya que moltes persones que sofrixen aquesta enfermetat i utilitzen pròtesis no arriven a caminar amb normalitat, sinò que ademés podrià batir un record olímpic en inferioritat de possibilitats que els demés participants.

La meua opinió personal es que els temps canvien i amb ell les regles dels JJOO deberien adaptarse un poc mes als nostres temps, perque les pròtesis com en aquest cas no et donen mes possibilitats de guanyar sinó que les reduixen , aquestes coses sòn les que fan que la societat actual no progrese i ens quedem estancats en antigues normes que no s'adapten a tots per igual.

Miguel Marco Bonilla 4ºE

Ferran ha dit...

Els casos de persones com Pistorius, son impresionants. Una persona amb una discapacitat física, que intenta disfrutar tant o més d’alló que li agrada, per molt difícil que siga, és una cosa excepcional. Però a mi m’agrada donar-li més atenció als casos contraris. Gent que ho té fácil i no aprofita les oportunitats que la vida li ofereix. Això es molt depriment, i mira’t des del punt de vista dels discapacitats, encara més, ja que desaprofiten la virtud que ells no tenen, per mala sort.

Ferran Quiles Rodas 4rtE

Andrea ha dit...

Gràcies a aquestes persones ens dondem conter de que la vida és un camí ple d'obstacles, pero que es poden superar amb força de voluntat, i amb molt esforç. Sobretot la gent amb qualsevol tipus de minusvalia, té moltes més dificultats per aconseguir el que vol. La germana de Keti és un gran exemple,per tal de fer veure a la gent que pot ser com altra persona sense cap discapacitat física. Ànim per a totes aquestes persones que ens fan sorpendre'ns dia a dia!
Andrea Arrones i Olmo 4rtE

Anònim ha dit...

Gent com Oscar fa que les persones sense discapacitats, que per sort ho som molts d'ací, valorem més les coses que tenim, encara que hui en dia la societat actual no ho fa així.
M'agrada molt que les persones que no tenen medis, com per exemple, no practicar el seu esport preferit per culpa de la discapacitat, ho intenten fins aplegar al seu llimit i fins aconseguir-lo.
Aquestos exemples haurien de ser més que suficients per motivar a la resta de que els somnis no son immposibles de cumplir.

Alejandro Ibáñez Hergueta 4tE

Queti B. ha dit...

Toni,
moltes gràcies per l'enfocament didàctic d'un tema que, com saps, a mi m'arriba molt a fons. El cas d'Òscar, de la meua germana, i de tants altres és, com tots dieu, un exemple de lluita diària contra tots els entrebancs que, dins i fora de l'esport (només desplaçar-se i abaixar la cadira del cotxe és tot un món; treballar, un altre) se'ls presenten. El bo és que ho fan tan bé que els qui tenim la sort de conéixer-los oblidem que són discapacitats. Són "més vàlids".
Una abraçada

Anònim ha dit...

A mi en pareix fenomenal que les persones discapacitades no sols es conformen amb anar als jocs paralimpics sino que algunes d´elles,el cas d´Oscar Pistorius, intenta arribar als jocs olimpics,y no soles es aixo sino que va batre la marca de moltes altres persones que no tenen discapacitat alguna.El que varen fer els caps dels J.J.O.O. em pareix molt mal ja que si Oscar ha treballat molt dur per a arribar a fer la marca necesaria per a anar el deurien d´haver deixat participar.Lo de que les prótesis l´hi ajudaven es una excusa perque es va demostrar que no l´ajuda,si no que el perjudica respecte a altre corredors en un 10 %.
David Cano Oliva 4E

Anònim ha dit...

Aixó es un exemple de superació.Moltes persones tindrien que tindre la seua força de voluntat y el seu coratje.Les persones que no tenen ningun problema no insisteixen tant com aquetes persones.Crec que per a partisipar en cualsevol joc o activitat no hi fá falta tindre totes les articulasions ja que no tot el mon pot tindre aquesta sort.Amb aquestes persones que tenen minusvalia ens donem conte de les grans dificultats que te la vida i que hi ha persones que no el valoren el sufisient.
De:Isabel Farinos 4ºV

Anònim ha dit...

El cas de la xica del blog i d'Oscar són dos clars exemples més de valentia, d'esforç i de superació diaria per aconseguir un somni.
Personalment em pareix molt bé que persones com Oscar Pistorius vulgen conseguir el seu somni,participar en el J.J.O.O. i no conformarse només amb participar en el jocs paralímpics.Perque hi han vegades que una protesis a les cames no són suficients obstacles per a complir un somni.

Gràcies a aquestes persones podem esbrinar que la vida hi està plena d'obstacles peró que si els seguixes amb constància i il·lusió pots complir el teu somni.

Sara Silvestre 4ºE

Anònim ha dit...

En primer lloc vull felicitar l’esforç de superació que mostra qualsevol persona i especialment les persones amb alguna deficiència física, ja que ells més que ningú coneixen la satisfacció que produeix obtindre allò que s’han proposat.



En la meua opinió aquestes persones amb el seu exemple ens donen una lliçó que ens ensenya que amb l’esforç, amb constància, amb dedicació i força de voluntat… es pot aconseguir qualsevol dels objectius que ens proposem.

Inés Castillo i Santamaria 4ºE

Carmen Castelló Pastor ha dit...

Es parla d'estrelles del futbol, que guanyen milions sense fer gairebé res. (Tenen els seus entrenaments, com qualsevol esportista, està clar) Parlem del molt que s'esforcen, del molt que treballen, i en canvi, a aquesta gent tan epecial, tan lluitadora se'ls mostra com "Clars exemples de superació" per després oblidar-se d'ells i fer com que no existeixen.

Encara sort que encara queda gent disposada a lluitar contra la discriminació i treballa dia a dia per complir els seus somnis. Això són superherois.

Carmen Castelló Pastor. 4ºV

jazmin ha dit...

Aquest es un clar exemple, no sols de superació, sinó també d'una persona capaç d'assumir la seua deficiència per a si dir. D'una altra banda, pense que no sols aquestes persones es superen, també la gent que no manca de res. En tot cas les persones com la xica aquesta o el sud-africà Oscar tenen més mèrit perquè crec que no es fàcil alsarse tots els matins y recordar la teua minusvalitat, el impediment de ser una persona normal, o no té perquè, per aixó gràcies a la superació, a dia de hui, aquestes dos persones son felices i una de elles orgullosa de si mateixa per haver participat als JJOO de Pequín.

Jazmín Asuar Carmona 4ºV

Anònim ha dit...

Jo crec, que aquestes persones tenen molt de valor, y voluntat, tan per l'esforç físic, com el psicologic, y es una manera de representar que un discapacitat por ser igual que una persona normal, y fer el mateix. El esforç d'aquesta xica es molt important perque demostra la voluntat per demostrar que pot ser igual que els demes, y això va molt be, per a la gent que no confía en si mateix, es un clar exemple de superació, y tot el mon tindria que prendre exemple.
David Forés Miquel 4E

Miquel ha dit...

Jo pense que aquestes persones tenen el doble de merit, perque li costen el doble les coses que a nosaltres ens pareixen normals, aixina que el afan de superació que tenen aquesta chica i Oscar es extraordinari, perque jo en la vida podria anar als jocs olimpics i no tinc ninguna descapacitat.

Miquel Gonzàlez Castaño 4ºE

Anònim ha dit...

Aquest article em fa pensar en que hui en dia,sobretot la gent jove,valora molt la bellesa física,i no estàn contents en el seu aspecte i els objectius que proposen es buscar la perfecció física.I al veure la història de Pistorius fa valorar que la gent que no es perfecta fisicament que li falten parts del cos intenta superar uns obstacles en la vida que la gent que està bé no se'ls proposa,i aquesta persona com molts minusvalids són un exemple de superació i que tens que aconseguir el teu somni amb sacrifici i esforç.

Anònim ha dit...

Aquest article em fa pensar en que hui en dia,sobretot la gent jove,valora molt la bellesa física,i no estàn contents en el seu aspecte i els objectius que proposen es buscar la perfecció física.I al veure la història de Pistorius fa valorar que la gent que no es perfecta fisicament que li falten parts del cos intenta superar uns obstacles en la vida que la gent que està bé no se'ls proposa,i aquesta persona com molts minusvalids són un exemple de superació i que tens que aconseguir el teu somni amb sacrifici i esforç.

Vega López Villanueva 4E

marcos ha dit...

La meua opinió d’aquest article es que totes les persones tenen que tindre un tractat mes o menys igual amb les persones discapacitades que amb les persones sense discapacitació.

El que empareix increible es que no deixen estar a persones amb discapasitats com Oscar Pistorius en els J.J.O.O. Ell que ha estat treballant dia a dia amb les seues protesis per aconseguir per fi el seu somni i després li tiguen que dir que no pot fer-ho per unes normes. Pero ell va respondre “tot el món té una discapacitat”, visible o invisible.