ACTIVITATS
GENERALS
1. Fes un resum de cinc
línies aproximadament de cada capítol de la novel·la. Després pensa una frase
de síntesi per a cadascun. Quan les tingues totes, trasllada aquesta informació
a una graella que faràs en un full apaïsat. Observa el resultat final. Quines
parts diferenciades veus en la història? Quina estructura de la novel·la pots
deduir d’aquestes parts concretes de l’argument?
2. Fes un esquema dels
personatges de la novel·la, en un full de paper apaïsat. Hi han de sortir els
noms i les relacions entre ells (procura fer servir figures geomètriques o
símbols que t’ajuden a visualitzar quin paper tenen i com es vinculen entre
ells. Marca els més importants de manera diferent, però no et deixes cap de
significatiu. Observa’l. Què hi veus, pel que fa a l’estructura “humana” de la
ficció? Hi ha paral·lelisme entre els grups? Hi ha relacions simètriques o són
totes diferents? Què et suggereix, tot plegat?
3. Cada capítol d’Aloma s’obri amb una citació
directament relacionada amb allò que s’hi narra. Selecciona cinc citacions que
t’hagen agradat i fes una fitxa per a
cadascuna. Pots seguir aquest model:
Citació:
Motiu de la
tria:
Elements del capítol que es
relacionen amb la citació:
4. Quina relació tenen
les citacions que has triat i els elements de la història que s’hi relacionen
amb la història de la protagonista?
5. Quines conclusions
pots extraure de les relacions que has descobert en l’activitat anterior?
Pensa-hi, sobre tot, pel que fa a la manera com s’explica la història de la
protagonista. Les coses es diuen obertament, se suggereixen, es mostren amb
subtilesa... o com? Dóna’n exemples concrets.
6. Busca informació
sobre Mercè Rodoreda i la seua obra a Internet. Selecciona i anota les pàgines
que hi has trobat i per quina raó t’han semblat interessants. A continuació
escriu un text d’aproximadament 15 línies en què exposes les característiques
que consideres rellevants de la seua vida i obra. Has trobat alguna coincidència entre la vida de l’autora i
la seua novel·la Aloma?
ACTIVITAT
FINAL
6. Escriu un ressenya.
Consell per fer una RESSENYA
La ressenya és un tipus de text breu
destinat a fer conéixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació
artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…) o el contingut
d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…),
tot fent-ne una descripció i una valoració crítica. La ressenya
constarà, per tant, de dues parts: una més objectiva on es presenta l’objecte
a ressenyar i el seu contingut i, una
altra, més subjectiva on es valora l’obra tant positivament com
negativa.
La ressenya es pot estructurar en aquestes
parts:
o L'encapçalament que s’organitza en el primer paràgraf del text: presenta les dades
bibliogràfiques del producte ressenyat: autor, títol, gènere,
públic a qui va dirigit, editorial, col·lecció, any de publicació, ... També s’hi poden incloure aspectes de la vida de l’autor/a
relacionats amb el tema que anem a ressenyar.
o El cos que es distribueix en diversos paràgrafs. Aquesta part pot presentar
aquests apartats:
·
Introducció (petit paràgraf,
opcional, a fi d'atraure el
lector). Es pot comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de
l'obra, la seua actualitat o oportunitat.
·
Resum. Pot tractar-se d’un resum argumental,
resum temàtic o d’un resum mixt. Procura que siga sempre un resum precís i no
molt llarg, que només t’ocupe una petita part de la ressenya.
·
Comentari crític. En aquesta part es
manifesta, de forma positiva o negativa, l’opinió que es té davant l’obra i
es valoren els aspectes més rellevants i significatius sobre el tema, la postura
adoptada per l’autor/a davant el tema, l’estil, els recursos narratius
emprats...
o Conclusió. Es tracta d’un últim paràgraf que tanca la ressenya. Hi pots fer
una síntesi breu i clara de l’anàlisi que has fet destacant els valors i les
conseqüències de l’obra : les noves vivències que t’ha generat, els nous
coneixements que t’ha aportat, la possible utilitat i interés de l’obra, la comparació amb
altres obres sobre el mateix tema. Pots acabar amb una
fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, a
l’estil de ”llibre molt adequat per
...”, “llibre que convida a...“, “obra apta per a ...”, “obra només
aprofitable per a ...”, “abstenir-se’n lectors …” etc.
És recomanable
que l’extensió màxima siga d’un full per les dues cares i la mínima d’una
cara.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada