dijous, 26 de setembre de 2013

Els tòpics literaris


Els tòpics literaris són els temes o motius argumentals que els poetes , preferentment, i els escriptors en general utilitzen reiteradament com a recurs al llarg de la Història de la Literatura. Provenen en la seua majoria de la cultura clàssica (grecollatina) o de la tradició bíblica i s'han mantingut des de l'antiguitat fins a l'actualitat. Ara també els trobem en el món del cinema i del còmic. A continuació en tens alguns dels més utilitzats.

Recordes algun poema,  novel·la o pel·lícula  on s'hi utilitzen?  Fes la teua proposta a classe.


Beatus ille
Tema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta.
Carpe diem
Tema de la literatura clàssica, représ pels poetes del Renaixement, que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten l'home a viure-la amb intensitat i plaer.
Locus amoenus
En la poesia del Renaixement, el tractament estilitzat de la natura, com a lloc amé, decorat ideal d'origen clàssic, poblat per nimfes i pastors, i que, sovint, contrasta amb l'agitat esperit del poeta.
Ubi sunt
“On són? Què se n'ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l'amor.
Fugit irreparabile tempus
“El temps passa massa de pressa”. Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
Puer senilis
“El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove”. Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.
Homo viator
S'interpreta la vida com un viatge, un llarg camí en el qual l'home, pelegrí, va canviant i es va purificant, convertint-se en una persona més sàvia i madura, a mesura que experimenta les adversitats de la vida.
Magister dixit
És una locució llatina, que significa literalment El mestre ho va dir. La idea d'aquest aforisme, és que tot coneixement només pot procedir dels mestres i de l'ensenyament tradicional. Per tant és un argument d'autoritat a més d'un tòpic literari.
temes

L'amor
Expressa els sentiments associats (odi, afecte, fidelitat...) i els estats del fet amorós (passió, amor ideal, enamorament...)
El paisatge
La seua contemplació el relaciona amb estats d'ànim i, sovint, amb la pàtria o l'amor. De vegades, es presenta amb una visió costumista.
La pàtria
Vinculat a diversos símbols i també al paisatge, l'amor, la vida, la llengua, els signes culturals. De vegades, sota una visió realista, crítica o combativa.
La vida
Inclou motius com la vida quotidiana, el pas del temps, la vellesa i la saviesa, l'oblit del passat o la bellesa.
La mort
Reflexió espiritual-metafísica, l'espai (el més enllà) i el temps (eternitat) de la mort, unida a la tradició religiosa o cultural (Déu, ànima, infern, cel).

Cap comentari: