L'oració composta

VI EDICIÓ MICRORELATS 2013

De bell nou l’Associació Tirantianes, de l'IES Tirant lo Blanc de Gandia, convoca la 6a edició del premi de microrelats Tirant@net adreçat a l’alumnat de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. Fa tres cursos Paula Gimeno va guanyar, participa i ara pots ser-ho tu. Tan sols has de fer un microrelat o dos, originals i inèdits, en valencià i que no supere les 111 paraules. El títol no s’inclourà en aquest còmput. La temàtica del microrelat es basarà en una narració lliure sobre el concepte de compromís amb la igualtat. Consulteu les bases completes i animeu-vos.

Planificar i redactar l'argument d'un relat

 

 Per a la realització de la pràctica final de la unitat 1, podeu consultar els elements bàsics que Vladimir Propp va trobar en l'estudi dels contes populars russos. 

 

Matriu de Vladimir Propp elaborada a partir de l’anàlisi dels contes populars russos.

1. Descripció del protagonista

2. Per a ser feliç del tot, al protagonista li falta alguna cosa (material o no).

3. El protagonista rep consells, informacions o instruccions, per via directa (personatges, papers...) o indirecta (somnis...)

4. El personatge se’n va a la recerca d’allò que li manca (sol, acompanyat, disfressat, secretament...). Pot viatjar lluny o simplement fer algun canvi (canvi de treball, d’ambient...)

5. Troba algú pel camí que pot acompanyar-lo a partir d’aquest moment. Pot fer-li un favor o fer-lo passar una prova.

6. Pel camí el protagonista ha de superar més obstacles.

7. Arriba al destí del viatge (o del canvi). Com és?

8. Allí hi ha l’encontre amb l’adversari.

9. L’adversari, en principi, venç l’heroi.

10. Venç l’adversari amb l’ajuda de l’amic (li revela algun secret de l’enemic, l’allibera amb algun poder, objecte o amb la seua mort veritable o aparent...)

11. L’heroi o heroïna torna a casa. Pel camí encara pot trobar-se amb aliats de l’enemic que vencerà amb més o menys dificultat.

12. S’acaba la història amb un canvi d’estat. Ací pot reaparéixer l’amic, que pot tenir una naturalesa real, amagada fins aquest moment.

Els tòpics literaris

Els tòpics literaris són els temes o motius argumentals que els poetes , preferentment, i els escriptors en general utilitzen reiteradament com a recurs al llarg de la Història de la Literatura. Provenen en la seua majoria de la cultura clàssica (grecollatina) o de la tradició bíblica i s'han mantingut des de l'antiguitat fins a l'actualitat. Ara també els trobem en el món del cinema i del còmic. A continuació en tens alguns dels més utilitzats.

Recordes algun poema,  novel·la o pel·lícula  on s'hi utilitzen?  Fes la teua proposta a classe.

Beatus ille	Tema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta.
Carpe diem	Tema de la literatura clàssica, représ pels poetes del Renaixement, que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten l'home a viure-la amb intensitat i plaer.
Locus amoenus	En la poesia del Renaixement, el tractament estilitzat de la natura, com a lloc amé, decorat ideal d'origen clàssic, poblat per nimfes i pastors, i que, sovint, contrasta amb l'agitat esperit del poeta.
Ubi sunt	“On són? Què se n'ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l'amor.
Fugit irreparabile tempus	“El temps passa massa de pressa”. Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
Puer senilis	“El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove”. Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.
Homo viator	S'interpreta la vida com un viatge, un llarg camí en el qual l'home, pelegrí, va canviant i es va purificant, convertint-se en una persona més sàvia i madura, a mesura que experimenta les adversitats de la vida.
Magister dixit	És una locució llatina, que significa literalment El mestre ho va dir. La idea d'aquest aforisme, és que tot coneixement només pot procedir dels mestres i de l'ensenyament tradicional. Per tant és un argument d'autoritat a més d'un tòpic literari.
temes
L'amor	Expressa els sentiments associats (odi, afecte, fidelitat...) i els estats del fet amorós (passió, amor ideal, enamorament...)
El paisatge	La seua contemplació el relaciona amb estats d'ànim i, sovint, amb la pàtria o l'amor. De vegades, es presenta amb una visió costumista.
La pàtria	Vinculat a diversos símbols i també al paisatge, l'amor, la vida, la llengua, els signes culturals. De vegades, sota una visió realista, crítica o combativa.
La vida	Inclou motius com la vida quotidiana, el pas del temps, la vellesa i la saviesa, l'oblit del passat o la bellesa.
La mort	Reflexió espiritual-metafísica, l'espai (el més enllà) i el temps (eternitat) de la mort, unida a la tradició religiosa o cultural (Déu, ànima, infern, cel).

La construcció d'un relat

Llig el conte de Pere Calders i identifica les cinc parts de l'estructura narrativa. Quins són els elements fantàstics i els elements reals que hi apareixen?

L'arbre domèstic

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més amb pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar.

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:

—Us vinc a fer saber que al menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.

L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:

—No pot ésser.

—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)

—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.

—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.

Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:

—Que és d'interès nacional, això?

—I tant!

—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar. Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta

ENCETEM UN NOU CURS!

Si no hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.

Així comença Joc brut, de Manuel de Pedrolo, la primera lectura proposada per a aquest nou curs que iniciem tots junts. I després vindran unes altres que ens faran gaudir de tot un món ple d'experiències.

Des d'ací us desitgem bon vent i bon camí! 

I d'altres coses que us agradaran potser menys però que , tot plegat, us faran arribar a bon port.


   




Ací teniu el full d'objectius i programació del curs.

Lectura recomanada: El jove que va perdre el nom

Un malaurat accident de bicicleta obliga el protagonista d'aquesta història a emprendre un viatge solitari en busca del nom perdut. Travessant escenaris onírics i amb l'ajuda de personatges que habiten entre la fantasia i la realitat, el jove que busca el nom arribarà a la ciutat de la memòria amb l'esperança de recuperar la identitat. El recorregut per la geografia de Nemòpolis li permetrà descobrir el valor que té per als éssers humans el llenguatge i la memòria. Jesús Mollà, autor de la novel·la, ens ofereix un text compromés i solidari amb aquesta parabol·la sobre la identitat.

 [Novel·la publicada el 2009 per Tàndem Edicions. 10 euros]

Activitats a realitzar pels alumnes de 4t d’ ESO que han de recuperar a setembre

OBLIGATÒRIES

1. Quadernet d’activitats de reforç de les unitats treballades durant el curs. A consergeria podeu demanar-ne una còpia. Abans de disposar-vos a  realitzar les activitats de reforç repasseu les explicacions del llibre i practiqueu els exercicis que s’han fet a classe.
2.  Lectura dels llibres pendents d’aprovar durant el curs. 

VOLUNTÀRIES

1.    Lectura. Tant si teniu els llibres aprovats com pendents seria molt convenient que en llegíreu algun altre dels proposats en aquesta llista. Feu un comentari de lectura i presenteu-lo el dia de l’examen.

Joc Brut. Manuel de Pedrolo. Edicions 62

L’estiu de l’anglés. Carme Riera. La butxaca

Els temps de les cireres. Montserrat Roig. Edicions 62

Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo. Edicions 62.

Vent d’Almansa.  Josep Franco, editorial Bromera.

Homes i ratolins. John Steinbeck. Edit. Vicens Vives

L’amic retrobat. Fred Uhlman. Columna jove

Solituds de l’Anna. ordi Sierra i Fabra. Ed. Bromera.

Les cartes d'Hèrcules Poirot. Jaume Fuster. Edicions 62

Abú Magrib. Manuel Molins . Editorial Bromera...

2.    Per reforçar l’expressió escrita,  quaderns Pràctiques de llengua de l’editorial Tàndem:

1.     Els pronoms febles

2.     Ortografia I

3.     Ortografia II

4.     Morfologia verbal

A setembre, en el mateix moment de l’examen de valencià, presenteu tots el treballs que heu realitzat. La seua correcta realització serà avaluada positivament.

ESQUEMA DE COMENTARI DEL LLIBRE DE LECTURA

Autor/a: vida i obra. També pots comentar l’època en la qual va viure o hi viu.

Tema: principal i secundaris.

Argument: resum de quinze o vint línies màxim.

Estructura: parts de l’obra ( estructura interna)

Narrador: tipus.

Personatges:descripció i evolució dels personatges principals.

Espai i temps: escenaris, època d’ambientació, temps que transcorre, referències històriques , culturals, geogràfiques.

Gènere literari: Indica les característiques pròpies d’aquest gènere que  apareixen en l’obra que has llegit.

Nivell de llengua: registre lingüístic dels personatges (culte, estàndard, literari, col·loquial, vulgar).Varietats lingüístiques (dialectes diferents). Indica els  personatges.

Valoració personal: grau de dificultat, l’originalitat del tractament del tema i la seua actualitat, el profit per al lector, quins valors s’hi veuen representats...

Si teniu algun dubte, deixeu un escrit en l'apartat de comentaris d'aquest blog, tot identificant-vos, al llarg dels pròxims dies de juliol. Bon estiu a tots.

L'oració subordinada explicada en una presentació

Ací podeu revisar l'oració subordinada: