diumenge, 25 de novembre del 2012

L'oració subordinada adverbial: exercicis

Ací disposeu d'uns quants exercicis per practicar:

EXERCICIS ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS
1.       Digues si aquestes oracions contenen una subordinada de temps, de lloc, o de manera i de quin verb fan de CC. En el cas de les de temps, indica si la subordinada és anterior, posterior o simultània a la principal:
1.          Els responsables van comunicar els resultats quan va arribar el president.
2.          En Carles corre com si el perseguiren.
3.          Passarem les vacances on vosaltres decidiu.
4.          Sempre que tingues dubtes, fes-me les preguntes que vulgues.
5.          Fins que no vam marxar, no vas arribar tu.
6.          Mentre fas el sopar, acabaré l'informe que m'han demanat.
7.          Han portat els aliments on eren més necessaris.
8.          Hem elaborat el projecte tal com vam preveure la setmana passada.
9.          Ens trobarem dissabte on vulgues tu.
10.      Després d'arribar de l'Índia, es va posar malalt.
11.      Abans que marxes, has d'endreçar l'habitació.

2.       Subratlla les oracions subordinades adverbials d’aquestes oracions i digues de quin tipus són:

1.      En sortir del cinema va trobar-se amb el cap de personal.
2.      Van abandonar la sala sense fer soroll.
3.      (Tot) Sortint del cinema va trobar-se amb el cap de personal.
4.      Havent corregit l’últim examen va comentar que alguns alumnes havien copiat.
5.      Acabada la pel·lícula,va començar el debat amb el públic.
6.      Reclòs en aquella cel·la, va tenir temps per reflexionar.
7.      Reparada l’avaria, tothom ha deixat de rondinar.
8.      Anant cap a casa, m’han preguntat l’hora dues vegades.
9.      En arribar a l’institut, va anar directament cap a la classe .
10.   Baixava les escales cantant i jugant.

3.       Encercla el nexe que introdueix l’oració subordinada adverbial de caràcter circumstancial i, a continuació, digues de quin tipus és (de lloc, de temps o de manera):
a) Sempre que poden van d’excursió.
b) Vam parlar com si res hagués passat.
c) Des que se n’havia anat no l’havíem vist.
d) Viuen on han viscut des dels anys seixanta.
e) Tan prompte com arribes telefona’ns.
4.       Subratlla l’oració subordinada adverbial de caràcter circumstancial i, a continuació, digues de quin tipus és (de lloc, de temps o de manera).
a) L’operació quirúrgica va transcórrer com estava prevista.
b) Cada vegada que va d’excursió pateix insolació.
c) Havia desaparegut d’on ho havia deixat.
d) Les coses han passat tal i com ho va pronosticar.
e) No camineu per on pugueu accidentar-vos.

5.       Subratlla l’oració subordinada adverbial de caràcter circumstancial i, a continuació, digues de quin tipus és (de lloc, de temps o de manera).
a) Segons com vaja l’entrevista farem.
b) Sempre que vénen de Suïssa ens visiten.
c) S’ha comportat com si fóra l’amo del local.
d) Des d’on estic no ho veig clarament.
e) No m’ha tornat a saludar des que vam discutir.
I les solucions 

1. Digues si aquestes oracions contenen una subordinada de temps, de lloc, o de manera i de quin verb fan de CC. En el cas de les de temps, indica si la sub. és anterior, posterior o simultània a la principal:
1.      Els responsables van comunicar els resultats quan va arribar el president. (CCTemps, simultània)
2.      En Carles corre com si el perseguiren. (CCMode)
3.      Passarem les vacances on vosaltres decidiu. (CCLloc)
4.      Sempre que tingues dubtes, fes-me les preguntes que vulgues. (CCTemps, freqüència)
5.      Fins que no vam marxar, no vas arribar tu. (CCTemps, simultània)
6.      Mentre fas el sopar, acabaré l'informe que m'han demanat. (CCTemps, simultània)
7.      Han portat els aliments on eren més necessaris. (CCLloc)
8.      Hem elaborat el projecte tal com vam preveure la setmana passada. (CCMode)
9.      Ens trobarem dissabte on vulgues tu. (CCLloc)
10.   Després d'arribar de l'Índia, es va posar malalt. (CCTemps, posterior)
11.   Abans que marxes, has d'endreçar l'habitació. (CCTemps, anterior) 

2. Subratlla les oracions subordinades adverbials d’aquestes oracions i digues de quin tipus són
1.   En sortir del cinema va trobar-se amb el cap de personal. (CCTemps)
2.   Van abandonar la sala sense fer soroll. (CCMode)
3.   (Tot) Sortint del cinema va trobar-se amb el cap de personal. (CCTemps)
4.   Havent corregit l’últim examen va comentar que alguns alumnes havien copiat. (CCTemps)
5.   Acabada la pel·lícula,va començar el debat amb el públic. (CCTemps)
6.   Reclòs en aquella cel·la, va tenir temps per reflexionar. (CCTemps)
7.   Reparada l’avaria, tothom ha deixat de rondinar (CCTemps)
8.   Anant cap a casa, m’han preguntat l’hora dues vegades (CCTemps)
9.   En arribar a l’institut, va anar directament cap a la classe (CCTemps)
10.      Baixava les escales cantant i jugant. (CCMode)
3.      Sempre que: temps, b) com si: manera, c) Des que: temps, d) on: lloc, e) Tan prompte com: temps
4.      com estava prevista: manera, b) Cada vegada que va d’excursió: temps, c) d’on ho havia deixat: lloc, d) tal i com ho va pronosticar: manera, e) per on pugueu accidentar-vos: lloc
5.      Segons com vaja l’entrevista: manera, b) Sempre que vénen de Suïssa: temps, c) com si fóra l’amo del local: manera, d) Des d’on estic: lloc, e) des que vam discutir: temps

dimarts, 13 de novembre del 2012

Alguns exemples de ressenyes

L'última activitat del llibre de lectura és fer-ne una ressenya. Per facilitar-vos la tasca us en mostre unes quantes que durant el curs passat van fer els alumnes. També trobareu una ressenya que es va publicar al diari Levante sobre el llibre Sociolingüística per a joves del segle XXI de Jordi Solé i Camardons.

 

Ressenyes d’alumnes

D’un espectacle teatral

CRÒNIQUES DE LA VERITAT

Dimarts, 13 de desembre, primer i segon de batxillerat visitàrem el teatre Flumen per presenciar l’obra teatral Cròniques de la veritat oculta, adaptada pel grup de teatre de Lleida ‘Fem Salat’.  Quan comença l’obra allò que més ens pot cridar l’atenció és la gran ràdio que apareix damunt l’escenari. Aquesta ha sigut una  forma senzilla i original de fer un recull més ampli dels nombrosos contes del llibre. Tot i així molts contes han quedat sense ser representats, i és que els actors han escollit aquells que els han semblats divertits, fàcils d’entendre, i que estan dins de les possibilitats de la representació.

En primer lloc, l’obra comença amb el conte El príncep de la saviesa on un milionari troba a la seua mansió una mà humana i, en lloc d’alterar-se, decideix posar un anunci on pregava a qui haguera perdut una cosa important a casa seua, que anara immediatament a recuperar-la. Aquest anunci es repetix durant tota la funció amb una veu en off, veu que també narra altres contes de manera breu. També s’han representat alguns com La conciència, visitadora social on un assassí és visitat per un àngel que tracta d’impedir el seu crim sense èxit, L'Hedera Helix on un xiquet manat per sa mare compra una planta que no para de créixer (encara que al llibre és un home que vol fer un regal a la seua amiga) aquest conte fou un dels més divertits. I altres com L’arbre domèstic  mencionat dins d’un altre. Finalment l’obra acaba amb el conte El desert on a un home se li escapa la vida que tenia guardada a la seua mà.

Cròniques de la veritat oculta és un recull de contes de Pere Calders i tal volta una de les seues obres més conegudes. És un llibre ple d’elements humorístics encara que a vegades difícils d’entendre. Tanmateix ‘Fem Salat’, amb tan sols quatre actors (tres xics i una xica), ha fet un treball excel·lent a l’hora de reproduir aquests contes d’una forma divertida i entretinguda per als espectadors. Per això crec que fou una bona obra, distinta i que ens ha agradat a tots.


D’una conferència

La controvertida autoria del Tirant lo Blanc


  Esta conferència va estar a càrrec del doctor en matemàtiques i filologia Josep Guia, es va celebrar al centre cultural Octubre i en ella el doctor exposà  la dificultat, els problemes i els diferents punts de vista que hi ha sobre l’autoria del Tirant lo Blanc, defenent després la seua teoria.

Començà amb una excessiva introducció en què el context històric ocupà una gran part innecessària, després d’aquest extens context el doctor exposà els tres punts de vista sobre l’autoria del Tirant. Començà amb els dos punts de vista que no compartia, que són l’autoria única de Joanot Martorell i l’autoria doble de Joanot Martorell i Galba recolzant-se en el llibre de Tirant lo Blanc. Després de mostrar aquestes dues hipòtesis el doctor exposà la seua que era l’autoria única de Joan Roís de Corella. Per a defensar la seua hipòtesi es va recolzar en unes diapositives en  què es comparaven amb molta claredat aspectes molt pareguts que apareixien en el Tirant i en obres de Corella, a més mostra alguns escrits que ell assegurava que estaven malament datats i que no es corregien perquè no quedara en evidència l’autoria  única del Tirant lo Blanc. Després de la seua exposició començà el col·loqui que fou molt interessant i on es varen aclarir alguns dels dubtes que varen sortir; per a mi els més interessants varen ser l’opció que Cervantes va llegir el Tirant lo Blanc al català i l’aclariment de perquè, en el cas que Corella fóra l'autor únic, no haguera signat amb el seu nom el Tirant, el doctor digué que fou per por a la inquisició.

En general la conferència estigué molt bé i fou molt interessant, però hi hagué moments en  què el vocabulari tenia elements específics que feia un poc complicada la comprensió per a les persones de la nostra edat, però es l’únic punt negatiu que hi hagué.

De la presentacio d’un llibre

ARA ESTELLÉS

12 poemes, 12 cançons a Benicarló.

 



  Divendres 8 al centre cultural Octubre es féu la presentació del llibre en qüestió, aquesta presentació fou donada per tres dels escriptors de l'obra, i després tingué lloc en la mateixa sala un xicotet concert dels col·laboradors del disc de l'obra , Ximo Caffarena i Quim Sanç.

En quant a la presentació del llibre fou perfecta, els escriptors que la dugueren a terme foren precisos, no es varen entretenir en res, i transmeteren a tota la sala la passió per Estellés, la necessitat de crear aquesta obra, i el gran valor i esforç que comporta el llibre que es presentava.
Pel que respecta al llibre, i basant-me en l’exposició dels autors i lo en el que va llegir un d’ells, el crec indispensable per a tot aquell amant de la poesia d’Estellés i en general la catalana, i també per als que es vulguen  introduir en aquest món. El llibre és molt complet, en ell es troben 12 poemes d’Estellés i la seua versió en música valenciana tradicional, amb la col·laboració de molts artistes, en un disc incorporat i una xicoteta biografia d’Estellés on es mostren les seues característiques més singulars i normals.
Deprés de la xicoteta, però completa, presentació tingué lloc el concert de Ximo Caffarena i Quim Sanç que delitaren a tota la sala amb algunes de les cançons del disc, les quals foren tan divertides com emocionants.

En general, la presentació fou esplèndida i divertida, fet que, a més, t’incita a comprar el llibre i a viure més experiències com aquesta.

Ressenya publicada en el diari Levante-EMV dissabte 3 de novembre del 2012

Sociolingüística per a joves del segle XXI
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions


Un llibre valent

Francesc Mompó

Ens arriba a les mans un llibre d’èxit de vendes pels anys 80 i 90 amb més de 50.000 exemplars i que s’ha adaptat a les circumstàncies actuals amb les modificacions necessàries. En una societat en què “conviuen” dues llengües en un mateix territori, necessàriament s’hi crea un conflicte. Com molt bé diu l’autor, Jordi Solé Camardons (catedràtic d’institut i assessor durant de LIC –llengua, interculturalitat i cohesió social) el bilingüisme angelical en què dues llengües puguin conviure en cooficialitat repartint-se totes les funcions socials –les més prestigioses i les d’anar per casa- és un parany de la llengua dominant que vol fagocitar l’altra i viure en tots els àmbits sense interferències.
És un llibre que tot i portar en el títol “per a joves”, ens serveix perfectament a tots els adults que estem preocupats per la salut de la llengua al País Valencià, on la vegem retrocedir exponencialment del carrer i de casa (nou valencianoparlants i un castellanoparlant és igual a deu castellanoparlants), on tots sabem que amb certs funcionaris de l’ordre públic planteja greus problemes, i on vegem també com les nostres autoritats autòctones deserten d’ella com de la pesta (excepte en època d’eleccions). És un llibre d’un enfocament didàctic valuosíssim que els valencians havíem de llegir si ens interessa la nostra llengua.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

ACTIVITATS ALOMA



ACTIVITATS GENERALS
1.   Fes un resum de cinc línies aproximadament de cada capítol de la novel·la. Després pensa una frase de síntesi per a cadascun. Quan les tingues totes, trasllada aquesta informació a una graella que faràs en un full apaïsat. Observa el resultat final. Quines parts diferenciades veus en la història? Quina estructura de la novel·la pots deduir d’aquestes parts concretes de l’argument?
2.   Fes un esquema dels personatges de la novel·la, en un full de paper apaïsat. Hi han de sortir els noms i les relacions entre ells (procura fer servir figures geomètriques o símbols que t’ajuden a visualitzar quin paper tenen i com es vinculen entre ells. Marca els més importants de manera diferent, però no et deixes cap de significatiu. Observa’l. Què hi veus, pel que fa a l’estructura “humana” de la ficció? Hi ha paral·lelisme entre els grups? Hi ha relacions simètriques o són totes diferents? Què et suggereix, tot plegat?
3.   Cada capítol d’Aloma s’obri amb una citació directament relacionada amb allò que s’hi narra. Selecciona cinc citacions que t’hagen agradat i fes una fitxa per a  cadascuna. Pots seguir aquest model:
Citació:
Motiu de la tria:
Elements del capítol que es relacionen amb la citació:
4.   Quina relació tenen les citacions que has triat i els elements de la història que s’hi relacionen amb la història de la protagonista?
5.   Quines conclusions pots extraure de les relacions que has descobert en l’activitat anterior? Pensa-hi, sobre tot, pel que fa a la manera com s’explica la història de la protagonista. Les coses es diuen obertament, se suggereixen, es mostren amb subtilesa... o com? Dóna’n exemples concrets.
6.   Busca informació sobre Mercè Rodoreda i la seua obra a Internet. Selecciona i anota les pàgines que hi has trobat i per quina raó t’han semblat interessants. A continuació escriu un text d’aproximadament 15 línies en què exposes les característiques que consideres rellevants de la seua vida i obra.  Has trobat alguna coincidència entre la vida de l’autora i la seua novel·la Aloma?


 ACTIVITAT FINAL
6.  Escriu un ressenya.
Consell per fer una  RESSENYA
La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conéixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…) o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica. La ressenya constarà, per tant, de dues parts: una més objectiva on es presenta l’objecte a ressenyar i el seu contingut i, una  altra, més subjectiva on es valora l’obra tant positivament com negativa.
La ressenya es pot estructurar en aquestes parts:
o   L'encapçalament que s’organitza en el primer paràgraf del text: presenta les dades bibliogràfiques del producte ressenyat: autor, títol, gènere, públic a qui va dirigit, editorial, col·lecció, any de publicació, ... També s’hi poden incloure aspectes de la vida de l’autor/a relacionats amb el tema que anem a ressenyar.

o   El cos que es distribueix en diversos paràgrafs. Aquesta part pot presentar aquests apartats:
·       Introducció (petit paràgraf, opcional, a fi d'atraure el lector). Es pot comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seua actualitat o oportunitat.
·       Resum. Pot tractar-se d’un resum argumental, resum temàtic o d’un resum mixt. Procura que siga sempre un resum precís i no molt llarg, que només t’ocupe una petita part de la ressenya.
·       Comentari crític. En aquesta part es manifesta, de forma positiva o negativa, l’opinió que es té davant l’obra i es valoren els aspectes més rellevants i significatius sobre el tema, la postura adoptada per l’autor/a davant el tema, l’estil, els recursos narratius emprats...
o   Conclusió. Es tracta d’un últim paràgraf que tanca la ressenya. Hi pots fer una síntesi breu i clara de l’anàlisi que has fet destacant els valors i les conseqüències de l’obra : les noves vivències que t’ha generat, els nous coneixements que t’ha aportat, la possible utilitat i interés de l’obra, la comparació amb altres obres sobre el mateix tema. Pots acabar amb una fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, a l’estil de ”llibre molt adequat per ...”, “llibre que convida a...“, “obra apta per a ...”, “obra només aprofitable per a ...”, “abstenir-se’n lectors …” etc.

És recomanable que l’extensió màxima siga d’un full per les dues cares i la mínima d’una cara.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Planificar i redactar l'argument d'un relat

 

 Per si us pot ajudar a la realització de la pràctica final de la unitat 1, ací teniu els elements bàsics que Vladimir Propp va trobar en l'estudi dels contes populars russos. 

 

Matriu de Vladimir Propp elaborada a partir de l’anàlisi dels contes populars russos.

1. Descripció del protagonista

2. Per a ser feliç del tot, al protagonista li falta alguna cosa (material o no).

3. El protagonista rep consells, informacions o instruccions, per via directa (personatges, papers...) o indirecta (somnis...)

4. El personatge se’n va a la recerca d’allò que li manca (sol, acompanyat, disfressat, secretament...). Pot viatjar lluny o simplement fer algun canvi (canvi de treball, d’ambient...)

5. Troba algú pel camí que pot acompanyar-lo a partir d’aquest moment. Pot fer-li un favor o fer-lo passar una prova.

6. Pel camí el protagonista ha de superar més obstacles.

7. Arriba al destí del viatge (o del canvi). Com és?

8. Allí hi ha l’encontre amb l’adversari.

9. L’adversari, en principi, venç l’heroi.

10. Venç l’adversari amb l’ajuda de l’amic (li revela algun secret de l’enemic, l’allibera amb algun poder, objecte o amb la seua mort veritable o aparent...)

11. L’heroi o heroïna torna a casa. Pel camí encara pot trobar-se amb aliats de l’enemic que vencerà amb més o menys dificultat.

12. S’acaba la història amb un canvi d’estat. Ací pot reaparéixer l’amic, que pot tenir una naturalesa real, amagada fins aquest moment.

dilluns, 24 de setembre del 2012

La narrativa com a gènere


Pere Calders té una manera molt particular de presentar la realitat als seus contes. Analitza i identifica en aquest conte els elements fantàstics i els elements reals que hi apareixen. 



Tot esperit
Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.
Jo estava serè («vaporós», em digueren ells) i encara em sentia esverat.
—¿I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?
«No res. Són imaginacions vostres», em replicaren.
—Bé, sí... Però i ells, els meus parents?
«Se us imaginen a vós», van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió!).
—Podeu donar gràcies de no ser un vampir —em digué—. Això sí que és un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.
—I com m’he de comportar?
—Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d’ara ja no és com la d’abans.
Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la conformitat que provaven de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit.
Pere Calders, Invasió subtil i altres contes, Barcelona, Edicions 62, 1978, p. 59.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Un vídeo per a reflexionar

Des d'aquest blog us volem donar la benvinguda a tots vosaltres que inicieu el 4t curs d'ESO. Aquest serà un any molt important perquè acabareu una etapa i prendreu per primera vegada decisions que afectaran el vostre futur més immediat. Des d'ací us encoratgem a treballar de valent i acabar amb èxit aquest curs.

Per conéixer-nos una miqueta millor us proposem aquesta activitat d'inici de curs: Què us suggereix aquest vídeo? Engegueu la imaginació i escriviu un text d'aproximadament unes 150 paraules,de qualsevol tipologia i gènere.

dilluns, 25 de juny del 2012

Examen de setembre i activitats de recuperació

Us proposem de realitzar les següents activitats per a preparar molt bé l'examen de setembre o bé per a repassar els principals exercicis de llengua fets durant el curs i arribar en bones condicions a 1r de Batxillerat en la nostra assignatura.
Els alumnes amb el Valencià pendent faran un control sobre 10 punts al voltant dels exercicis i exàmens realitzats durant l'any pertanyents a les 7 primeres unitats del llibre de text. Si voleu assegurar-vos més nota, el professor dels grups 4B i 4V us proposa un parell d'activitats optatives que us dotaran de 2 punts complementaris.
  1. Amb la presentació al control de setembre d'aquest dossier de 19 fulls (clica acícontrols del curs) totalment i correctament completat i amb les locucions i frases fetes estudiades, es pot obtenir fins a 1 punt afegit a la nota de l'examen. No és obligatori realitzar-lo, tanmateix puntuarà als qui el presenten.
  2. Amb la lectura voluntària d'una obra entre les proposades en aquesta llista (clica ací: llibres voluntaris) i la realització d'una ressenya escrita o gravada, o bé d'un videolit seguint aquestes orientacions de l'enllaç es podrà obtenir fins a 1 punt també per a sumar a la nota de l'examen de setembre. Es tracta, com l'anterior, d'una activitat optativa i avaluable. No cal dir que la còpia de ressenyes ja fetes per altres companys o la lectura repetida d'un llibre pel mateix alumne quedaran invalidades per a l'obtenció del punt extra. Es controlarà aquesta circumstància.
Si teniu algun dubte al respecte o voleu posar-vos en contacte amb el professor, deixeu un escrit en l'apartat de comentaris d'aquest blog, tot identificant-vos, al llarg dels pròxims dies i abans d'entrar al mes d'agost. Esperem que el treball i les lectures us permetran també gaudir de l'estiu. Ànim!