dimarts, 13 de novembre del 2012

Alguns exemples de ressenyes

L'última activitat del llibre de lectura és fer-ne una ressenya. Per facilitar-vos la tasca us en mostre unes quantes que durant el curs passat van fer els alumnes. També trobareu una ressenya que es va publicar al diari Levante sobre el llibre Sociolingüística per a joves del segle XXI de Jordi Solé i Camardons.

 

Ressenyes d’alumnes

D’un espectacle teatral

CRÒNIQUES DE LA VERITAT

Dimarts, 13 de desembre, primer i segon de batxillerat visitàrem el teatre Flumen per presenciar l’obra teatral Cròniques de la veritat oculta, adaptada pel grup de teatre de Lleida ‘Fem Salat’.  Quan comença l’obra allò que més ens pot cridar l’atenció és la gran ràdio que apareix damunt l’escenari. Aquesta ha sigut una  forma senzilla i original de fer un recull més ampli dels nombrosos contes del llibre. Tot i així molts contes han quedat sense ser representats, i és que els actors han escollit aquells que els han semblats divertits, fàcils d’entendre, i que estan dins de les possibilitats de la representació.

En primer lloc, l’obra comença amb el conte El príncep de la saviesa on un milionari troba a la seua mansió una mà humana i, en lloc d’alterar-se, decideix posar un anunci on pregava a qui haguera perdut una cosa important a casa seua, que anara immediatament a recuperar-la. Aquest anunci es repetix durant tota la funció amb una veu en off, veu que també narra altres contes de manera breu. També s’han representat alguns com La conciència, visitadora social on un assassí és visitat per un àngel que tracta d’impedir el seu crim sense èxit, L'Hedera Helix on un xiquet manat per sa mare compra una planta que no para de créixer (encara que al llibre és un home que vol fer un regal a la seua amiga) aquest conte fou un dels més divertits. I altres com L’arbre domèstic  mencionat dins d’un altre. Finalment l’obra acaba amb el conte El desert on a un home se li escapa la vida que tenia guardada a la seua mà.

Cròniques de la veritat oculta és un recull de contes de Pere Calders i tal volta una de les seues obres més conegudes. És un llibre ple d’elements humorístics encara que a vegades difícils d’entendre. Tanmateix ‘Fem Salat’, amb tan sols quatre actors (tres xics i una xica), ha fet un treball excel·lent a l’hora de reproduir aquests contes d’una forma divertida i entretinguda per als espectadors. Per això crec que fou una bona obra, distinta i que ens ha agradat a tots.


D’una conferència

La controvertida autoria del Tirant lo Blanc


  Esta conferència va estar a càrrec del doctor en matemàtiques i filologia Josep Guia, es va celebrar al centre cultural Octubre i en ella el doctor exposà  la dificultat, els problemes i els diferents punts de vista que hi ha sobre l’autoria del Tirant lo Blanc, defenent després la seua teoria.

Començà amb una excessiva introducció en què el context històric ocupà una gran part innecessària, després d’aquest extens context el doctor exposà els tres punts de vista sobre l’autoria del Tirant. Començà amb els dos punts de vista que no compartia, que són l’autoria única de Joanot Martorell i l’autoria doble de Joanot Martorell i Galba recolzant-se en el llibre de Tirant lo Blanc. Després de mostrar aquestes dues hipòtesis el doctor exposà la seua que era l’autoria única de Joan Roís de Corella. Per a defensar la seua hipòtesi es va recolzar en unes diapositives en  què es comparaven amb molta claredat aspectes molt pareguts que apareixien en el Tirant i en obres de Corella, a més mostra alguns escrits que ell assegurava que estaven malament datats i que no es corregien perquè no quedara en evidència l’autoria  única del Tirant lo Blanc. Després de la seua exposició començà el col·loqui que fou molt interessant i on es varen aclarir alguns dels dubtes que varen sortir; per a mi els més interessants varen ser l’opció que Cervantes va llegir el Tirant lo Blanc al català i l’aclariment de perquè, en el cas que Corella fóra l'autor únic, no haguera signat amb el seu nom el Tirant, el doctor digué que fou per por a la inquisició.

En general la conferència estigué molt bé i fou molt interessant, però hi hagué moments en  què el vocabulari tenia elements específics que feia un poc complicada la comprensió per a les persones de la nostra edat, però es l’únic punt negatiu que hi hagué.

De la presentacio d’un llibre

ARA ESTELLÉS

12 poemes, 12 cançons a Benicarló.

 



  Divendres 8 al centre cultural Octubre es féu la presentació del llibre en qüestió, aquesta presentació fou donada per tres dels escriptors de l'obra, i després tingué lloc en la mateixa sala un xicotet concert dels col·laboradors del disc de l'obra , Ximo Caffarena i Quim Sanç.

En quant a la presentació del llibre fou perfecta, els escriptors que la dugueren a terme foren precisos, no es varen entretenir en res, i transmeteren a tota la sala la passió per Estellés, la necessitat de crear aquesta obra, i el gran valor i esforç que comporta el llibre que es presentava.
Pel que respecta al llibre, i basant-me en l’exposició dels autors i lo en el que va llegir un d’ells, el crec indispensable per a tot aquell amant de la poesia d’Estellés i en general la catalana, i també per als que es vulguen  introduir en aquest món. El llibre és molt complet, en ell es troben 12 poemes d’Estellés i la seua versió en música valenciana tradicional, amb la col·laboració de molts artistes, en un disc incorporat i una xicoteta biografia d’Estellés on es mostren les seues característiques més singulars i normals.
Deprés de la xicoteta, però completa, presentació tingué lloc el concert de Ximo Caffarena i Quim Sanç que delitaren a tota la sala amb algunes de les cançons del disc, les quals foren tan divertides com emocionants.

En general, la presentació fou esplèndida i divertida, fet que, a més, t’incita a comprar el llibre i a viure més experiències com aquesta.

Ressenya publicada en el diari Levante-EMV dissabte 3 de novembre del 2012

Sociolingüística per a joves del segle XXI
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions


Un llibre valent

Francesc Mompó

Ens arriba a les mans un llibre d’èxit de vendes pels anys 80 i 90 amb més de 50.000 exemplars i que s’ha adaptat a les circumstàncies actuals amb les modificacions necessàries. En una societat en què “conviuen” dues llengües en un mateix territori, necessàriament s’hi crea un conflicte. Com molt bé diu l’autor, Jordi Solé Camardons (catedràtic d’institut i assessor durant de LIC –llengua, interculturalitat i cohesió social) el bilingüisme angelical en què dues llengües puguin conviure en cooficialitat repartint-se totes les funcions socials –les més prestigioses i les d’anar per casa- és un parany de la llengua dominant que vol fagocitar l’altra i viure en tots els àmbits sense interferències.
És un llibre que tot i portar en el títol “per a joves”, ens serveix perfectament a tots els adults que estem preocupats per la salut de la llengua al País Valencià, on la vegem retrocedir exponencialment del carrer i de casa (nou valencianoparlants i un castellanoparlant és igual a deu castellanoparlants), on tots sabem que amb certs funcionaris de l’ordre públic planteja greus problemes, i on vegem també com les nostres autoritats autòctones deserten d’ella com de la pesta (excepte en època d’eleccions). És un llibre d’un enfocament didàctic valuosíssim que els valencians havíem de llegir si ens interessa la nostra llengua.