diumenge, 23 d’octubre del 2011

Fòrum de conversa sobre el 'Mecanoscrit'

Imatge: http://cificat.blogspot.com/2011/05/mecanoscrit-del-segon-origen.html
Aquesta entrada obri l'espai del fòrum de conversa (escrita) al voltant del llibre que duem entre mans: Mecanoscrit del segon origen. Ací opinarem durant el procés de lectura o bé en acabar-la fins al 8 de novembre. Per a deixar el vostre comentari --cliqueu en 'comentaris', davall de l'apunt del blog-- caldrà que us registreu mitjançant el compte de Google o bé seleccionant 'Anònim' i escrivint al final del comentari el vostre cognom i grup: sempre haureu d'estar identificats de manera clara en les vostres participacions en l'espai de comentaris que redacteu en aquest blog.

Les opinions hauran de tenir una extensió mínima de 100 paraules per a ser valorades i poden abraçar tots els temes que qualsevol fragment de lectura us suggerisca. S'hi pot reproduir alguna línia de la novel·la per comentar-la, es pot indicar la pàgina o el moment de l'acció sobre el qual voleu expressar sensacions, emocions, idees, valoracions... Les opinions generals sobre el llibre són també acceptades però convé fonamentar-les amb un parell d'arguments que les sostinguen. No oblideu que en el text d'opinió personal, convé mostrar amb claretat les tres parts utilitzant marcadors textuals i separant-les en tres paràgrafs breus --cal fer-ne un esforç per a aprendre a distingir introducció, nucli o desenvolupament i conclusió.

De què opinar és inicialment una xicoteta dificultat, però de segur que hi ha coses que us criden força l'atenció per a destacar-les: el caràcter dels personatges, les solucions que donen als problemes, l'educació que rep el Dídac, què faríeu en una situació semblant, a quines obres s'assembla la lectura, quina mena de vocabulari presenta, etc. Ah!, per acabar, a Twitter també podeu mostrar opinions de la lectura a mesura que avanceu. En serà prou d'afegir l'etiqueta #mecanoscrit al vostre tuit i podrem seguir-vos dia a dia. Us esperem per ací ben aviat. Bona lectura!
- - - - - - - - 
Podeu fer una ullada a altres fòrums dels companys del curs passat clicant ACÍ.

26 comentaris:

Anònim ha dit...

El començament del llibre no em paregut molt interessant, ja que això dels platets voladors em pareix molt poc creïble per a una història que narra el fi de la humanitat. Però al llarg de la història el llibre ha començat a agradar-me, ja que Alba i Didac comencen a viure una història de convivència i d'enfrontaments. El que més m'ha agradat ha sigut quan han trobat la masia i s'han reconstruït la seua pròpia vivenda amb tots els seus utensilis. Quan troben a l'extraterrestre la veritat és que no m'ha agradat molt, ja que la descripció m'ha paregut molt irreal i fictícia. El final m'ha decebut molt ja que Didac mor i deixa a Alba i al seu fill.
Yordanka Dimitrova Todorova 4B

Estefania ha dit...

El començament del llibre ami no m'ha desagradat, pero es un poc trist ja que comença am la mort de les persones cercanes als protagonistes.
El llibre en si me ha agradat bastant ja que es una mezcla de amor ficció y aventura.
El final no me agrada molt pero la mort de Didac, es un final molt tràgic.

Estefania Doña Garcia 4ºB

Anònim ha dit...

Hola Toni; le començament de llibre m`ha paregut poc interesant,lo que mes m`ha agradat es l`agaig de superació dels dos xics de estar en aquell món tan desolat es molt dificil estar en aqueixa situació perque no saps que fer,el llibre es real i fictici a la vegada te identifiques amb algunes coses que les van pasant als personatges.
També m`ha agradat molt quan la xica té que apendre a medicina per si tenen algú problema i com apendren a conduir el tractor o el cotxe.Es una situació en la que no m`hagradaria estar.
ANTONELLA MARCHETTI IBAÑEZ 4B

Anònim ha dit...

Aquest és un llibre que m'ha agradat molt, però el principi m'ha semblat una mica rar, la manera en què succeeix el desastre m'ha semblat no gaire elaborat.
El que més m'ha impressionat ha estat la manera d'actuar de la noia, com una noia tan jove i un noi més jove encara, saben sobreposar-se a totes les coses. Que no li importi anar nua encara que li vegi el noi, que estudiï medicina… Aquestes són coses que m'han impressionat molt, sobretot, perquè la majoria de la gent d'ara no ho hauria fet tan bé com ella.
ANDREU VERA JUAN 4V

Anònim ha dit...

El llibre m'ha paregut un poc avorrit, sobretot al principi. D'altra banda m'a agradat pel que han de passar,de que manera ho afronten i sent tan madurs, a les seues edats.
OLGA CUBEL PUCHADES 4B

Anònim ha dit...

El llibre m'ha paregut molt interessant, a pessar que al principi no m'habia enterat bé del que passava. Després, a medida que iva transcorrint els fets que li ocorrien, vaig donar-me conta de que tractava l'historia. Les edats dels xics impressionen molt i poc a poc que el xic anava madurant, la noia es fixava molt, ja que anys després volien tindre un fill. Y finalment, després dels viatges que van fer, la mort de Dídac suposa un final trágic. ÓSCAR CORREAS GUEROLA 4B

Anònim ha dit...

El començament del llibre em pareix interessant perquè la situació inicial és de tal impacte que et fa llegir per a veure el que va a ocórrer al llarg de la història. El moment què més m’ha impactat de és la facilitat que l’autor fa veure les facilitats que tenen els personatges per a resoldre els seus problemes. Com quan Dídac es troba mal i Alba va a una farmàcia abandonada a per a agafar medicaments, quan necessiten menjar etc. També m’ha impactat el fet de què ambdós tingueren les idees tan clares alhora de plantejar-se el seu futur com a ‘’pares’’.
PAULA BERZAL GRACIA 4V

Anònim ha dit...

El començament del llibre m'ha paregut trist, ja que Alba i Dídac perden les seues famílies,i es tenen que enfrontar a estar sols en el món.
Hi han hagut coses que no m'han agradat, com per exemple que els causants del fi de la humanitat hagueren sigut extraterrestres amb platets voladors. I també hi han hagut coses que m'han agradat, así com quan troben la masia i s'apanyen per a viure en ella.
Alba i Dídac em pareixen persones molt madures per a la seua edat, ja que a pesar de que no tenen molts motius per a continuar vivint,no es rendixen, al contrari tenen molt clar que la seua missió es reconstruir la Terra.

Daniela Araujo Yela 4B

Anònim ha dit...

El llibre en si m'ha paregut bastant bó, encara que hi habien parts que s'abusava de descripcions i al final cansaven, la historia narra una història de superació de dos xiquets que superen la pèrdua dels seus familiars y amics, i superen les dificultats de viure com nomades, anant d'un lloc a altre, superant enfermetats, etç. El que fa que m'agrade la novela esque hi han moltes parts on tiren d'imaginació y ingeni per a construir o fer les coses que necesiten. Respecte als personatges, Alba i Dídac, pense que ambdós han tingut molta sort que l'altra persona que s'ha salvat haja sigut ella, ja que ni hagués fos altra, no hagueren viscut les mateixes coses.

LUIS FERRANDO ORTELLS 4V

Anònim ha dit...

El fragment del llibre que mas en va agradar es el fragment de quan es troven a l'alien i el descriu perfectament i amb tot detall perque definix el cos la forma del cap i la seua forma i cuan alba li dispara al pit y definix tambe la sang de l'alien. Este fragment me va resultar molt interesant ya que cuan el llegia vaig creure que es ferien amics de l'alien y els ajudaria l'alien a ells. Este fragment es molt interesant pero un poquet irreal. Jaime Cuenca Saez

Anònim ha dit...

El llibre fins on me he llegit m'ha agradat, pero se me ha fet un poquet pesat per que algunes paraules me han costan de entendreles. El llibre te un carácter fictici ya que apareixen extraterrestres. El llibre tracta sobre el fí de la vida humana, pero aquestos xics que han sobreviscut intenten recrear de nou la humanitat.
Pilar Villalon Ballestero 4B.

Anònim ha dit...

El llibre m'ha paregut que esta molt bé. No m'ha agradat que el planeta s'acabara pels alieligenas, ja que és un poc irreal. M'ha agradat de com Alba i Didac intenten fer tot el que es puga per sobreviure. A mesura que passa el temps, van madurant i es van donant compte de les coses. Una altra cosa que m'ha agradat ha sigut això d'Alba. Allà on anaven, buscava sempre llibres de medicina per a saber el tractament per si en algunes circumstàncies es posaven malalts o es trencaven algun os.En conclusió, el llibre m'ha paregut interessant i molt entretingut. A este llibre li posaria una nota de: 8.
José Manuel Sanfélix Moreno 4ºB

Anònim ha dit...

El capítol del quadern de la destrucció i la salvació trata de l'accident a la Terra.
Al Dídac li estaven pegant i li van tirar a l'aigua, s'estava ofegant, i l'Alba es va llançar a per ell, mentre els 2 estaven a l'aigua els platets voladors van assejar-ho tot, y quan tornaren a terra es van donar compte del que hi havía passat.
A partit d'açí comença una intrigant història de com els 2 nois van sobreviure i van saber lluitar i tirar cap a endavant.
JUANJO VIDAL ALMANSA 4ºV

Anònim ha dit...

A mi el que m'ha semblat més interessant ha sigut el segon capítol ja que es mor tot el món i l'Alba i Didac són els únics supervivents i decideixen anar-se'n al bosc ja que la ciutat és molt perillosa.En el bosc troben una cova que és el seu refugi provisionalment, fins que un dia explorant troben una masia, aquesta part em sembla la més interessant ja que viuen experiències emocionants i en alguns casos divertides.En la masia comencen a intentar fer vida normal.La part en què Didac malalta em sembla molt emocional i intrigant ja que està en continu risc de mort per l'escassetat de medicaments, però finalment millora i descobreixen l'arribada d'uns plats voladors, després d'una explosió descobreixen una espècie de monstre.Aquesta part em sembla fastigosa per la descripció que donen l'Alba i Didac i emocionant quan aconsegueixen matarlo.Finalmente per por i seguretat a què tornaren els plats voladors decideixen anar-se'n a la cova del bosc.La part del llibre que menys m'ha agradat es el primer capitol que em sembla molt imaginari.
Raúl Plaza Plaza 4ºB

Anònim ha dit...

la meua opinio del llibre es que es molt bo ya que combina la ciencia ficcio amb el amor.

El principi del llibre ha sigut un poc fastigos y emb va costar entendre pero despres vaig pillar de seguida el ritme y lo que mes em ha agradat son les ganes de supervivencia y superacio ue tenen els dos protagonistes y algunes de les coses que no m han agradat son :
que el autor se enrolla amb les descripcions fentles mes fastigoses,que els aliens no em pareix la mijor idea per al fi del mon y que Didac mor al final aço me a paregut un final molt depresiu.

Aquesta es la meua opinio general del llibre soc Miguel Angel García Gamez de 4 B

Anònim ha dit...

sóc una altra vegada Antonella Marchetti Ibañez: i el final del llibre m´ha paregut un poc ridicul amb la mort de Didac i amb la idea absurda que té Alba de rocrear amb el sue fill.

Anònim ha dit...

En general el llibre m´ha paregut molt aborrit sobre tot al començament del llibre. Tampoc m´agradat l´idea de que la terra s´aja acabat y tambe yo l´avria posat un altre final un final bonic amb la reaparicio de l´especie humana.Jaim Cuenca Saez

Anònim ha dit...

No me l'he pogut llegir del tot, peró el que he llegit no m'ha paregut molt creïble, la frialtat que té Alba en pensar y fer les coses, com si no l'importara massa tot el que ha passat. Tampoco m'agrada com comença el llibre, tan de cop, sense explicar quasi res de la vida o de com era Alba. El que sí que em va agradar va a ser la ternura de Didac, quan es va trencar la cama com cuidaba y s'encarregaba d'ella, d'aprendre coses i de donar-li a Alba tot el que necessitaba.

Sara Ramajo Rodríguez, 4ºB

Anònim ha dit...

No m'esperava que comencés així, el començar no m'agradava molt.
Hi ha un poc de tot en el llibre d'aventures,amor i ficció.
En general el llibre m'ha agradad molt.
El que no m'esperava ha sigud la mort de Didac i com se la tomat Alba.
Borja Navarro Diaz 4ºB

Anònim ha dit...

el llibre me ha paregut un poquet aborrit perque descriu molts llocs y es fa pesat. M'ha impactat que Alba y en Dídac no es sorpreneren de que uns extraterrestres destruiren el mon en tan sols un o dos minuts. Es un llibre on predomina massa la ciencia-ficció ja que es poc probable que hagueren sobreviscut en aquelles situacions tan dificils. Crec que deurien haber-hi més supervivents per a recrear la raça y no només la chica que es va suicidar y el grup de chics que es varen tornar bojos.El final es un poc ridícul ja que una mare normal no procreearía amb el seu fill y que es mora en Dídac no em pareix bé. A pesar de tot, el final es interesant perque no es el típic final on tot acaba bé sino que es com la vida mateixa, de vegades et va bé y de vegades no.

Alba Berzal Serrano 4V

Anònim ha dit...

La meua opinió sobre el llibre del mecanoscrit del segon origen es la seguent:
M'ha paregut un poc pesat ya que la seua forma de descriure fins a l'ultim detall fa que es repetisca masa en les mateixes descripcions. Pero la historia, deixant de banda les descripcions pesades, si que m'ha agradat ya que es una historia de superació, que encara que no demostren una gran pena quan s'enteren de que no hi ha ningu més ho fan per a no derrumbar-se perque saben que si ni eixen en davant sera el fi de la humanitat i que el que tenen que fer es no pensar en el pasat, asoles pensar en el present y el futur. També y pense que es un poc subrealista, perque si els extraterrestres van destruir la terra ¿Perque s'en van anar despres? Es suposa que si van "invadir" el planeta es pera despres viure ells en ell no pera anar-se'n. Tampoc m'ha agradat el final ya que no es gens logic que una persona tinga que repoblar el mon amb el seu fill.

Paula Calatayud Chumillas. 4º V

Anònim ha dit...

El llibre m'ha paregut un poc pesat, ja que en autor s'enrotlla amb descripcions senzilles, encara que també m'a agradat com són els personatges, forts, que volen aprendre, sobreviure i traure a flotació la humanitat, .Dic forts perquè a pesar que han vist com es destruïx la humanitat ells han seguit avant i han sigut forts sobretot si ho comparem amb la gent que s'han anat trobant pel seu camí, i que per a ells no a sigut tan fàcil assumir-ho i s'han trastornat, com la dona de pits caigut que donava de mamar tres xiquets morts, i crec que els personatges són forts físicament i psicològicament, . També crec que això de que l'extraterrestres acaba acaben amb la humanitat no m'agrada molt perquè és poc cregut i pense que això esta un poc passat.
Pilar Villalón Ballestero 4ºB

Anònim ha dit...

el llibre m'ha paregut un poc rollo, sobre tot al principi. Este tipus de noveles de ciencia-ficció no m'agrada masa gens, però respecte al llibre, ha hagut alguns frangments en els quals són graciosos i interesant. Altra cosa positiva del llibre és la actitut de Dídac, cada vegada més madur y amb molts coneixements de la supervivència, Alba el tenia en conta, y pensaven tindre un fill. Y el final, molt rar, perque un succés tan estúpid com li ha passat a Didac, no el vist mai. John Henry Cango 4B

Anònim ha dit...

soc altra vegada óscar i vaig opinar sobre l'autor del llibre. Yo crec que el autor expresa i narra bastant bé la llectura però crec que ho ha allargat bastant. Per exemple, per a descriure una cova que van encontrar Alba i Dídac, l'autor se tira 4 o 5 pàgines. ÓSCAR CORREAS GUEROLA 4B

Anònim ha dit...

El llibre en si no ha estat del tot mal: costa un poc entendre el que pasa, sobre tot al principi, i notes la falta de conversa con respecte a les descripcions i demés. Aixó si, m´han agradat molt las descripcions(aunque de vegades em costara entendre-les) perque t´ajudaven a visualitzar millor el mon en que el Didac i Alba tenen que viure després de la catástrofe.

Una de les coses que m´han impresionat es la manera en que tots dos segueixen amb els estudis i aprenen coses noves, i com aixo els ajuda després(per exemple, quan Didac arregla el tractor).

El final m´ha paregut bastant trist, amb la mort del noi i tot, però m´he sentit bastant desil·lusionada perque pense que com Alba s´ha quedat sola, els tindrá que educar a tots ella sola(i aixo no es senzill).

I dic jo: si en el "futur" de aquesta historia la Terra esta repoblada de nou, davors els descendents de l´Alba haurán de haber-se juntat amb els descendents d´altres supervivents, no?(si no ha sigut aixina, no vull ni pensar en les deformacions/anormalitats amb les que alguns dels descents hauran nascut).
Pero el llibre m´ha agradat(per molt que hem preocupe la mezcla genética o, millor dit, la falta d´aquesta).


Diana Kremer Escudero, 4tB

Anònim ha dit...

per a mi el llibre ha sigut poc interessant pero a la vegada divertit, per els aconteciments de supervivència que van tindre que passar. També quan van encontrar al bosc la especie inhumana, o quan anaven de viatge es van encontrar als dos homes que volien matar-li. Y per últim, tindre fills es molt precipitat per a ells, ya que tenien unes bones condicions de vida, clar el seu objectiu era repoblar poc a poc l'humanitat. VICTOR JAREÑO GÓMEZ